EDITORIAL
Per Mercè Izquierdo Aymerich
Hem començat el segle XXI amb l'expectativa d'haver assolit una 'societat
de la informació' (o del coneixement) que supera a totes les societats
del passat degut al desenvolupament de les ciències i de les tècniques,
les quals garanteixen un progrés que cada vegada serà més
important.
Què en pensem, tots i totes? Per molt que diguin, la vida de cadascú
se la solucionarà cadascú i el segle XXI, com tots els anteriors
i (esperem-ho) tots els que vindran, planteja dubtes molt seriosos. Les promeses
d'una societat ideal es contrasten amb els interrogants que configuren les vivències
més pròpies, l'espai més íntim de les persones que
és d'on neixen les il·lusions i els valors. I són aquests
dubtes i aquests valors els que han d'orientar les produccions intel·lectuals,
humanes, com ho són les ciències i les tecnologies.
El grup Dynamon es proposa promoure 'opinió pública sobre la
ciència i la tecnologia' per tal que el debat aporti noves idees a tothom
i contribueixi a democratitzar el coneixement científic, a fer-lo més
humà i, en conseqüència, més conflictiu i menys dogmàtic.
És molt convenient que se'ns ajudi a opinar, a fugir d'un enlluernament
conscient o inconscient que condueix a les persones a sublimar l'activitat científica
i, en conseqüència, a fer-la més pobre i molt menys interessant.
Per això, aquesta iniciativa és molt oportuna, per la necessitat
que tenim (el públic i les ciències) d'un àmbit de discussió
en el qual aflorin els objectius humans que es poden i es volen assolir i als
quals han de servir tant la informació com el coneixement.
El debat sobre la Ciència ja es promou, però es fa amb una voluntat
d'adoctrinament, en un ambient de crítica o allunyament respecte a tot
el que és qualificat de 'no científic', (posant en un mateix sac,
sense gaire anàlisi, les religions, les supersticions, les màgies,
l'esoterisme…) i de confiança acrítica a tot allò
que va associat a 'ciència' com substantiu o com adjectiu. L'argumentació
és la següent: com que la ciència és bona, com
que si hi ha més ciència hi haurà més progrés,
com que vivim en una època dominada per la ciència i la tecnologia
i els ciutadans no saben ciències ni què és la ciència,
cal promoure un debat per augmentar la formació científica vinculada
a objectius engrescadors: curar malalties, augmentar les comoditats, solucionar
els problemes del medi ambient, desenvolupar el pensament abstracte, saber com
és el món.. Amb això la Ciència s'ofereix al
públic, però no l'escolta. Un adoctrinament (necessari!) no és
un Diàleg. La Ciència s'ha allunyat tant de les persones que ja
no hi ha lligam possible: sembla que els interessos de la Ciència segueixin
una lògica pròpia i vàlida mentre que els de les persones
són susceptibles de ser erronis .
Poc a poc, es va acceptant que 'tot es pot explicar amb les ciències'
i , amb això, no hi una autèntica opinió pública
sobre la ciència; però crec que no s'entén ben bé
què significa aquesta afirmació, i per això genera més
aviat indiferència i rebuig. No vol pas dir que s'hagi de sacralitzar
la ciència, que les necessitats humanes que pot solucionar la tècnica
no tenen sentit, no vol dir confondre les imatges que la ciència fa del
món amb el propi món ni donar més importància a
les fórmules que a la vida de les persones i de les comunitats, ni creure
que tota opinió que no pugui ser argumentada sense el recurs d'experiments
i fórmules és o pot ser irracional. Vol dir que tot es pot mirar
des de la perspectiva de les ciències, i que aquesta mirada, com que
és una entre d'altres, és parcial i ha de complementar-se amb
altres mirades per tal de ser veritablement científica, és a dir,
humana. Només d'aquesta manera les ciències s'aniran plantejant
objectius humans, amb els ulls oberts als problemes del món. Només
així fugirem del perill de convertir-nos en una societat cientista i
tecnocràtica, en la qual l'autoritat científica dels experts aniria
limitant el funcionament democràtic de la societat i els drets dels ciutadans
a decidir la seva salut i el seu futur; amb tot això es malbarataria
el millor que han aportat les ciències a la cultura: la capacitat de
fer preguntes interessants (que afecten la vida i els sentiments de les persones,
perquè les ciències intervenen en el món i el transformen)
i de cercar una resposta ben argumentada i raonable.
S' ens ofereix ara una publicació d'un gran interès que ofereix
una bona ocasió per obrir un autèntic debat sobre temes en els
quals les ciències hi tenen molt a dir, però també totes
les altres persones. Ens mobilitza enfront del perill de fer malbé el
nostre hàbitat o de viure una vida planificada per altres, o de perdre
el sentit del llenguatge quotidià per passar a símbols que imposen
una lògica que, de fet, estalvia pensar, de dur a terme una pràctica
científica desvinculada de valors i ens ajuda a no oblidar que la ciència
s'ha de desenvolupar en un ambient de llibertat, en el qual es generen les bones
preguntes, a les quals val la pena dedicar recursos.
El tema triat en aquest primer número: 'És pot patentar la vida?'
és especialment rellevant i adequat per a ser debatut (quina importància
té crear vida si no hi ha qui l'aculli per fer-la humana?) i es desenvolupa
en articles molt diversos, tant com ho poden ser els diferents plats que configuren
el menú d'un banquet. I, de la mateixa manera que el menjar ens alimenta,
també aquesta publicació ens alimenta la capacitat de pensar de
manera crítica.
Valorar l'opinió pública, com ho fa el grup Dynamon, és
retornar el dret a pensar a tothom, inclosos els científics; i, a la
ciència, la fa crítica, liberal i l'allunya del dogmatisme. Les
opinions formulades amb discerniment, coratge i compromís, són
cultura i per tant formen part de l'evolució de les ciències.
Les ciències tenen necessitat d'opinió pública; hi ha una
gran necessitat d'un espai on aquesta opinió es pugui fer sentir, i per
això esperem que les propostes del Grup tinguin una llarga vida.
En la societat hi poden conviure moltes veritats, es poden formular opinions
i opinions de les opinions sense que ens desautoritzem uns als altres sense
escoltar-nos. Així tothom podrà participar de l'aventura de la
ciència sense renunciar al pensament personal. Però l'èxit
d’aquesta aventura requereix humilitat de tots els que participem en els
debats. Bernadette Bensaude- Vincent, posa el següent subtítol al
seu excel·lent llibre 'L'opinion publique et la science': A cadascú
la seva ignorància. Em sembla fantàstic, però sembla
ser que ha desaparegut en la segona edició del llibre… Perquè,
si la ciència no escolta els ciutadans, es fa ignorant, igual que se'n
fan els ciutadans si no escolten la ciència.
Es pot continuar acceptant que les ciències avancen de manera cega,
implacable,segons una lògica pròpia, inqüestionable? Crec,
amb el grup Dynamon, que no, i crec també que es pot rehabilitar a l'opinió
pública i que això ens ajudarà a evitar un model de societat
cientista i tecnocràtic i a promoure’n un altre, més humà.
