Pàgina d'educació ambiental
Taller
Les llavors ens introdueixen en la història
Grup de treball Educació per la Sostenibilitat al
llarg de la vida
Diumenge 15 de juny de 2008, plaça
de l'Om - Museu Sant Cugat,
Sant Cugat del Vallès, Jornades Patrimoni Viu.
En el marc de les Jornades Patrimoni Viu organitzades pel Museu de Sant Cugat, el grup Educació per la Sostenibilitat al llarg de la vida va elaborar aquest taller pensat per les famílies que aquell diumenge s'aproparien al Claustre del Monestir per participar-hi. El taller pretén treballar les llavors com un vehicle que ens permet entrar en la història del nostre entorn amb una visió complexa (seguint la proposta de l'agroecologia obrim els ulls a les dimensions ecològica, econòmica, social-cultural i tecnològica) i alhora imaginar i fer eleccions sobre un futur.
Les Jornades Patrimoni Viu han estat organitzades pel Museu de Sant Cugat durant els dies 12 a 15 de juny de 2008.
Han estat unes jornades lúdiques en les que s'ha convidat a les entitats que treballen per mantenir viu el patrimoni a fer tallers, actuacions i conferències.
Han participat el Grup d'Estudis Locals, el Teatre de La Unió, la Comissió Paga-li, Joan, els Castellers de Sant Cugat, els Geganters de Sant Cugat, DOM SC, Espai Gastronòmic i Cultural Terra Dolça, el Grup Mediterrània, els Bastoners de SC, la Comissió del Ball de Gitanes, l'Escola Municipal d'Art, la Coordinadora d'Associacions per la Llèngua, el grup de joves de la Parròquia i l'artista Pep Blanes.
L'ànima de la festa va ser l'Helena Minuesa.
El grup "Educacio per la Sostenibilitat al llarg de la vida" està format per mestres i professors/es des d'Educació Infantil fins a Secundària representants de 15 escoles del municipi de Sant Cugat, més educadors/es ambientals que treballen durant el curs amb elles.
Es presenten així:
"Qui som?
El Grup de Treball d’Educació per la Sostenibilitat de Sant Cugat és un grup format per mestres, professors/es, i educadors/es ambientals interessats en desenvolupar l’educació per la sostenibilitat a les escoles de Sant Cugat del Vallès. Aquest grup forma part del Pla de Formació Permanent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Volem crear i coordinar una xarxa d’escoles de Sant Cugat que treballi conjuntament per promoure l’educació per la sostenibilitat tant en l’àmbit de l’escola com també en l’àmbit de la nostra comunitat i del nostre territori per construir així una escola vinculada a l’entorn.
En aquest curs 2007-2008 hem
decidit treballar l’Educació per la Sostenibilitat a través
de la creació d’horts escolars. Algunes escoles ja fa anys
que treballen al voltant de l’hort com una eina educativa. Altres
escoles han començat de nou aquest curs a dissenyar plans per introduir
l’hort ecològic com un espai educatiu on desenvolupar el
currículum".
(MANIFEST
SOBRE LA CRISI DE L’AIGUA del grup)
Fan un plantejament del treball didàctic que es pot fer amb l'hort escolar.
Treballant sobre els horts, durant el curs 2007-2008 va entrar en vigència l'Estat d'Excepcionalitat II del Decret de Sequera de la Generalitat de Catalunya, per la qual, entre altres mesures, no es podien regar horts. Davant d'aquest trencament del seu treball, van reaccionar amb moltes accions escolars i amb un manifest de la crisi de l'aigua.
Durant el curs 2008-2009 continuen treballant per teixir una xarxa d'horts escolars ecològics.
El taller: Les Llavors ens Introdueixen en la Història (que aquell dia es deia: "les llavors ens expliquen la història").
El taller consisteix en fer primer una presentació de la història agrícola de Sant Cugat i de la recent desaparició dels cultius sota l'accelerada urbanització. Sembla que la història desapareix... Però a les escoles de Sant Cugat han emprès una acció col·lectiva, la xarxa d'horts escolars, que torna a posar l'agricultura sobre la nostra taula.
Podem ajudar als infants que treballen en aquests horts a decidir quines llavors es poden plantar?
Perquè... té alguna importància el fet d'escollir quines llavors plantem?
Comença el joc d'escollir la llavor.
Aquesta és la pregunta...
Presentarem diverses llavors i cadascú podrà escollir-ne una. A les fotos, baixades d'Internet, podrem veure la forma d'algunes llavors i el fruit de les plantes, que a vegades és comestible, i a vegades té altres usos.
Ara és un bon moment per fer un repàs de les llavors que hem anat veient. Podem recordar els seus noms i per a què servien cadascuna.
I arriba el moment de que cadascú decideixi quina llavor proposaria plantar als horts de Sant Cugat, i pot explicar el perquè.
Però... si plantem una llavor... això pot ser que tingui conseqüències? Pot ser que estiguem contribuint a un futur diferent en funció de quina llavor escollim?
Les il·lustracions que veureu a continuació han estat fetes per l'Eva Hilla, a la qual li agraïm molt la seva col·laboració.
Amb la gespa podem parlar dels beneficis evidents de tenir una ciutat-jardí ben maca, que permet estirar-se sobre la gespa. Però també de les necessitats hídriques d'aquest model i de com això pot provocar situacions no desitjades que recentment hem viscut a Catalunya.
Quins requeriments hídrics té el sègol, per contra? ens agrada el paisatge (tradicional) del secà per les nostres terres? quina relació hi ha entre aquesta elecció i els recursos hídrics i l'estat dels ecosistemes del país?
I els pebrits híbrids? com es fan els pebrots híbrids? quina relació amb la biodiversitat té aquesta elecció? l'aspecte de la verdura, no cal dir-ho, és impressionant! Algú sabia què volia dir "llavor híbrida"?
I en canvi, quin aspecte i quina relació amb la biodiversitat ens trobarem escollint l'agricultura ecològica?
Què passa amb els transgènics? Per què són tan iguals les llavors transgèniques? Com es fan i a on?
Quines conseqüències té l'agricultura transgènica en quant al poder entre els camperols (tant del nord com del sud) i les empreses agroindustrials?
En canvi, l'amaranto... per què s'està recuperant per les poblacions de camperols de Mesoamèrica? A qui beneficia el seu cultiu?
No és que plantegem que a Sant Cugat s'ha de plantar amaranto a partir d'ara... però ens acosta una realitat interessant. També ens pot servir per plantejar-nos quin és l'origen de la majoria dels aliments i per què.
Bé, hem imaginat futurs diferents per Sant Cugat en funció de les conseqüències d'un tipus o un altre d'agricultura sobre l'aigua, la biodiversitat o les relacions socials... podem iniciar una conversa entre el grup i potser podem fer una elecció de grup!
Recomanem especialment que aquest taller es faci amb la possibilitat de tocar i conèixer amb l'olor i el tacte les llavors. I, evidentment, que ho adapteu al vostre context.
Nosaltres ens plantegem mirar l'hort escolar i les llavors des del prisma de l'agroecologia, que combina mirades diverses: ecològica, econòmica, tecnològica i socio-cultural. Aquí us apropem una mica aquest plantejament.