PROBLEMA 3: ELS LÍMITS DEL RECICLATGE

El reciclatge té els seus límits. Si cada dia surten nous materials, estem preparats per reciclar-ho tot? si l'economia va bé quan es consumeix molt, hem de potenciar el post-consumisme que és la gestió dels residus?

“De què serveix reciclar el tetra-brick si el que fan és cons de carretera i això no fa disminuir gens la producció de més tetra-bricks?"

El reciclatge és una indústria en alça que té les seves contradiccions, pressiona per aconseguir els seus interessos, sovint forma part de la classe política... Un exemple és la incineració, el pitjor dels sistemes de tractament de residus que contínuament es prova de “rentar la cara” des de l'administració anomenant “energia renovable” la que s'obté de la crema de residus i amb altres tàctiques.

Cal tenir en compte que “reciclatge” es pot entendre de moltes maneres:

o Tornar a fer el mateix material i el mateix producte.
o Donar un ús diferent al material vell.
o Crear un nou material a partir del residu.

... i no obtenim els mateixos resultats en quant a l'impacte ambiental es refereix.

És important adonar-nos que treballant exclusivament el reciclatge en la qüestió dels residus estem traslladant la responsabilitat enterament al consumidor final. Ens oblidem d'altres factors molt més determinants per la generació de residus, com la producció i les lleis.

En general ens oblidem de les “tres erres”. Les tres R (reduir, reutilitzar i reciclar) són interessants educativament si les fem servir adequadament. No és un catàleg de bones accions sinó més aviat una jerarquia: primer reduir, després reutilitzar i després reciclar.

Això vol dir:

Reduir: primer cal que treballem la reducció dels residus. A Guatemala generen mig quilo de residus per persona i dia, aquí en produïm 2 i a Nova York 4. Moltes vegades es diu que és un indicador del desenvolupament, però cal que fem entendre que és un mal desenvolupament.

El desenvolupament de la nostra societat no el decidim nosaltres, bàsicament és una decisió en mans dels industrials i de les administracions. La Producció Neta és una política complexa, que cal impulsar com a ciutadans i no només com a consumidors.

Si s’estudia la vida d’un material “des de que neix”, es veurà com l’extracció d’alguns materials ja genera més residus que uns altres, la seva transformació té també impactes diferents en el medi: uns necessiten molta energia, uns altres generen residus molt contaminants, etc. El seu consum i el tractament com a residu és normalment una part petita en la vida dels materials. Aquest estudi al que fem referència es diu “Anàlisi de Cicle de Vida dels Materials”.

Hem elaborat un material que pretén apropar aquest concepte, que us expliquem més endavant: els contes del Cicle Vital dels Materials.

La reducció de residus aniria per aquí: si hi ha uns materials / objectes que tenen un cicle de vida (CVM) més contaminant i es poden substituir per uns altres amb un CVM menys impactant, cal fer-ho. Això ens porta a que cal conèixer els CVM i el seu impacte al medi.

Aquí entrarien els plàstics, que surten de la indústria del petroli; les llaunes d’alumini, els tetra-bricks, que necessiten molta energia per fabricar-se o que són uns residus que (a pesar de la propaganda) són molt complexos, i que tenen alternatives clares i evidents: el vidre i el cartró. Són els embolcalls d’usar i llençar.

Podem evitar aquests materials com a consumidors, però només fins a cert punt, perquè no podem impedir que les botigues d’aliments es converteixin en supermercats i que els seus prestatges s’omplin d’embolcalls d’usar i llençar. El nostre poder com a consumidors és gran quan ens organitzem i fem boicots grans i explícits, però les lleis i els processos industrials són els que realment s’han de modificar.

És interessant, en l’àmbit educatiu, conèixer els moviments ecologistes i ciutadans per aquesta dimensió més política i social.

Cada cop hi ha més material educatiu per educar en un consum responsable, i treballa tant el coneixement de l’impacte dels processos industrials en el medi i els pobles com l’efecte de la propaganda en nosaltres mateixos.

Reutilitzar: després d’haver treballat la reducció dels residus, com a principal problema i que ens porta a un àmbit polític i social, la reutilització és el pas següent.

No tots els materials es poden reutilitzar. El paper, per exemple, es pot reutilitzar un cop, perquè té dues cares (o podem fer finalment papiroflexia), però la seva capacitat de ser reutilitzat és molt baixa. El vidre, en canvi, és molt reutilitzable. Però que sigui reutilitzable no vol dir que es recicli efectivament si no hi ha algú que renti les ampolles o pots de vidre i les posi de nou al mercat.

Per què és millor reutilitzar que reciclar vidre? Perquè el procés és menys contaminant i retarda molt la necessitat d’extreure més matèria primera de vidre.

Què cal fer per fomentar la reutilització? Conèixer allò que es pot reutilitzar, i conèixer sobretot els camins que cal que un material concret recorri per ser reutilitzat. Podem participar en algun d’aquests recorreguts, recollint ampolles de cava (per exemple) al Nadal i portant-les al drapaire, o fent servir les deixalleries.

És a dir, aquí no només cal treballar el tipus de material que tenim sinó també el mecanisme de reutilització. Reutilitzar pot voler dir fer servir una ampolla/bossa pel mateix ús o potser fer servir una llauna per a guardar coses.

Reciclatge: el reciclatge, quan el material ja no es pot reutilitzar més (cas del vidre) o si el material no es pot reutilitzar massa (paper), és molt diferent per cada material.

És evident que es fomenta molt més el reciclatge que la reducció o la reutilització perquè és l’única “r” que genera diners. Però no val la pena fomentar el reciclatge en general, indiscriminadament. Pot haver processos de reciclatge contaminants, pot ser que “reciclatge” vulgui dir coses diferents...

En canvi sí val la pena conèixer com es reciclen alguns materials. Especialment és interessant començar pels materials més quotidians, més propers. Per exemple:

o La matèria orgànica: és la part que més fàstic fa a tothom perquè fa olor i regalima sucs carregadets. Però ens interessa potenciar-la especialment per diverses raons:

o La seva presència a les incineradores, juntament amb el plàstic, provoca contaminants molt perillosos.
o La seva presència als abocadors provoca gasos i aigües brutes (lixiviats) perjudicials pel medi i en alguns casos perillosos.
o El seu procés de reciclatge (el compostatge) és senzill, sense dificultats per al medi (perquè és natural) i es pot aconseguir un producte, el compost, beneficiós per ales plantes i jardins.
o La seva presència a les escombraries provoca que els materials inorgànics siguin irrecuperables. No es pot fer una bona separació un cop barrejats. La única possibilitat és no ajuntar les dues parts.

La matèria orgànica es pot reciclar de diverses maneres: el compostatge casolà ens permet fer-ho al centre, a un jardí proper, al bosc,... ens permet veure tot el cicle i participar d’ell (remenant la pila de compost, posant compost a les plantes...). És interessant fer un curset de compostatge casolà pràctic. El vermicompost és una variant de compostatge interessant de conèixer.

La recollida municipal de la fracció orgànica de les escombraries, si són recollides selectivament, la porta a una planta de compostatge, que sovint es pot visitar i permet gestionar grans quantitats de matèria orgànica. Ens podem trobar amb un rebuig als contenidors de brossa orgànica perquè són els que fan pudor. Si un ajuntament no els neteja i manté adequadament el seu estat pot provocar rebuig fàcilment. Nosaltres (com a educadors/es) cal que distingim bé entre el que és les condicions de la recollida, les facilitats que ens posen com a ciutadans/es per fer una bona recollida selectiva ... i la necessitat de fer-la. Sovint la poca inversió de l’administració en aquesta fracció acaba generant rebuig al concepte mateix de recollida de fracció orgànica. Nosaltres hem de fomentar tant la crítica envers la mala gestió com l’interès perquè la matèria orgànica es composti. No sempre és fàcil.

o La matèria inorgànica: és una part molt heterogènia, amb materials tan diversos que lo primer que cal conèixer és això: que són diversos i que el seu reciclatge no és un mateix procés.

“X material, es recicla o no es recicla?” és una pregunta molt difícil de contestar, perquè cal primer saber si és molt o poc reciclable, si està establert el mecanisme de reciclatge i si l’X material s’introdueix en aquest mecanisme. També caldrà preguntar-se què vol dir “reciclatge”: produir un objecte diferent? El mateix? I a més normalment quan ens ho pregunten és per “tranquil·litzar-se la consciència”, i potser encara que quelcom es recicli efectivament, l’impacte que es produeix en la seva elaboració o reciclatge és fort i no volem “etiquetar-lo” de “verd/ecològic”.

El taller de paper reciclat és típic i ens pot portar algun disgust educatiu. Reciclar paper és fàcil, però pot portar a entendre que en general les escombraries es reciclen molt fàcilment, i no és cert. Cal contextualitzar molt bé un taller de joguines o paper reciclat.

La recollida selectiva municipal de la matèria inorgànica és el gran punt neuràlgic de la qüestió.

Les recollides parcials (de plàstics, llaunes, etc.), tenen sovint la perversió intencionada de “rentar la cara” a un material concret. El contenidor groc i el “punt verd” (el dibuix de les dues fletxes verdes que formen un cercle que podem veure a molts embolcalls) són exemples de que uns materials que no tenen per què ser considerats “ecològics” aconsegueixen una acceptació precisament per les consciències més sensibles.

La recollida de paper i vidre, com hem comentat abans, són més oportunes pel gran volum que generem d’aquests materials i perquè els seus processos de reciclatge són prou eficients. Tot i això, no estan exempts de “peròs”, com hem vist.

La recollida selectiva de la matèria inorgànica, sigui parcial o total, acostuma a anar a parar a una planta de triatge. Allà es separen els molts materials diferents i es porten cadascú a un destí diferent. Què passa amb cada material? És complex, i val la pena organitzar una sortida a una bona deixalleria que estigui ben retolada i amb informació disponible per entendre el que passa després de la recollida.

Quin esforç real es fa per evitar que els materials s’incinerin? És una bona pregunta per avaluar un sistema de recollida d’escombraries.

Amb el gran volum de deixalles que es genera cada dia és evident que es perd un munt de recursos, molta riquesa. Si s’aconsegueix un nivell de reciclatge alt, s’aprofita millor aquesta riquesa. Si a més s’aconsegueix no generar tants residus, el nivell d’eficiència en els materials és molt més gran.

Tornar